Gairebé el 70% dels espanyols no confia de forma general en les notícies que llegeix
El consum i la confiança en les notícies van a la baixa al món i a l’estat espanyol. Segons l’informe Digital News Report 2025, del Reuters Institute i la Universitat d’Oxford, prop d’un 70% de la població espanyola no confia en la majoria de notícies que llegeix, i gairebé 4 de cada 10 les evita habitualment. La dieta informativa ha canviat en l’última dècada: el consum de premsa escrita s’ha desplomat -del 61% al 21% dels qui s’informen- i també davalla la televisió, mentre les xarxes socials es consoliden com la segona via d’accés a les notícies, amb gairebé la meitat de la població. La “saturació” i la proliferació de ‘fake news’ apareixen com els principals factors de la desafecció informativa, segons experts consultats per l’ACN.
Pel que fa als mitjans digitals o amb versió digital, el mateix informe constata que a l’estat espanyol es paga menys pel seu consum que a la resta del món. En concret, només un 10% dels enquestats va pagar per informar-s’hi en algun moment de l’any passat, mentre la mitjana als països analitzats és d’un 18%. I un altre aspecte destacat és la penetració encara limitada del consum de pòdcasts de notícies, amb tan sols un 4% de consums “durant la darrera setmana”.
El 40% evita les notícies
Una de les principals conclusions d’aquest informe és el fet que, de forma general als països on s’ha realitzat, el 40% de la població evita consumir notícies de forma habitual. A Espanya el percentatge és similar, però lleugerament inferior, i se situa en un 37% de la població.
Segons el mateix Digital News Report 2025, a Espanya els principals motius per rebutjar consumir notícies serien en aquest ordre la manca de credibilitat o biaix dels continguts, l’efecte negatiu en l’estat d’ànim dels qui en consumeixen, i l’aclaparament davant del volum exagerat de notícies que es reben.
Pel que fa a la confiança en les notícies que es llegeixen, l’evolució és igualment negativa. Segons l’estudi, a Espanya els qui confien “en la majoria de notícies habitualment” eren el 34% el 2015, van pujar fins a la ratlla del 50% el 2017, però des de llavors que ha tornat a baixar fortament fins al 31% el 2025. És a dir que, avui, gairebé el 70% de la població no confia en els continguts informatius que llegeix, veu o escolta per qualsevol mitjà.
Quant a la credibilitat del contingut ofert pels mitjans de comunicació, la darrera enquesta Òmnibus (CEO) publicada aquest mes d’octubre apunta que la ràdio és la que en genera més entre els enquestats, amb un 24% que l’escullen com el mitjà que en general aporta la informació més creïble. La televisió obté un 22% de les respostes i, en canvi, la premsa només l’escull un 11% de les persones. Significativament, només un 9% considera les xarxes socials com el mitjà més creïble, i això malgrat l’auge del consum de notícies a través d’aquest canal ha crescut molt, com s’ha vist.
‘Fake news’ i descrèdit
Un dels factors responsables del descrèdit pot ser l’eclosió de les ‘fake news’, que es difonen principalment a través de les xarxes i de determinats mitjans digitals. Si més no, una enquesta recent (2024) de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) assenyalava que una majoria social reconeix aquesta mena de continguts com la principal amenaça a la democràcia en l’actualitat, amb un consens de fins a un 72% dels enquestats, per davant de l’amenaça que representa l’extrema dreta, segons els enquestats.
“En diem informacions falses, però n’hauríem de dir mentides, perquè no són informacions sinó que el que busquen és provocar una certa situació i un cert pensament que no té res a veure”, subratlla el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros.
La psicòloga Anna Romeu, experta en intel·ligència emocional corrobora que “l’auge de les fake news” són definitivament un motiu “recent” de la pèrdua de credibilitat general dels mitjans. La suma d’aquest element i, d’altra banda, de “l’estat d’ànim negatiu de la gent quan llegeix la majoria de notícies”, expliquen la caiguda del consum de notícies, segons corrobora Romeu.
Recuperar la confiança, “feina dels periodistes”
Romeu, membre de la Secció Psicologia de les Emergències del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, remarca que un cop perduda la confiança, costa molt tornar-la a guanyar. “Aleshores, pots tenir 30 notícies molt ben ‘donades’, que si una no és certa o genera una mica de dubte, tota la resta s’esborra”. I avisa: “La feina no és del que ha perdut la confiança, la tasca és de qui li ha fet perdre; la credibilitat te l’has de tornar a guanyar tu”, diu en referència als mitjans, amb independència de si són o no responsables directes de la circulació de notícies falses o manipulacions.
“És feina nostra recuperar aquest prestigi”, la secunda Joan Maria Morros. “Els periodistes potser hem de destinar una part important del nostre temps no tant fent la nostra feina com deixant clar que tot allò no és informació, que tot allò no és veraç, suggereix el degà del Col·legi de Periodistes, en referència als equips de verificació (“fact-checking”) que “des de fa pocs anys” tenen alguns mitjans “i que es dediquen precisament a agafar tot allò que és sospitós i a passar tot el rasquet per veure si és o no és i per donar totes les claus de la notícia”. En aquest sentit, Morros recorda que aquesta setmana el Col·legi celebra el seu 40è aniversari amb el 7è Congrés de Periodistes de Catalunya, que du per lema ‘Més necessaris que mai’. Un lema, diu “absolutament clavat” als temps actuals, en resposta a la “certa crisi” de consum informatiu i de descrèdit dels mitjans de comunicació. Gairebé la meitat escullen les xarxes socials.
Això interpel·la, entre altres, els futurs periodistes, un col·lectiu que també s’informa majoritàriament a través de les xarxes (el 87%), per davant dels mitjans digitals (86%) i, en una mesura semblant a la resta de gent de la seva generació, només el 22,6% són consumidors de premsa escrita. Així ho constata una enquesta recent del mateix Col·legi feta a joves estudiants de Periodisme i Comunicació Corporativa. Xarxes com Instagram o X són per aquests estudiants una font més seguida que els informatius de ràdio i, com s’ha dit, els diaris en paper, dada que no sorprèn la cap d’estudis de Periodisme de l’UPF, Laura Pérez, conscient del domini de l’ecosistema digital entre els joves, segons recull la revista de l’entitat, ‘Capçalera’. Una altra tendència observada és el desig entre els futurs periodistes de crear “el seu propi projecte informatiu”, al marge o no dels mitjans convencionals
.
Gairebé la meitat escullen les xarxes socials
Segons el Digital News Report 2025, el consum informatiu a través de les diverses xarxes socials s’ha disparat en poc més de deu anys. El 2013 la gent que s’informava per aquesta via no arriba a un 30%, i l’any passat va arribar a prop de la meitat dels enquestats (46%).
La psicòloga Romeu es mostra preocupada per com les xarxes “ens han agafat amb el peu canviat”, des del punt de vista que no estan “regulades i controlades” com els mitjans tradicionals, i esdevenen, a parer seu, “una selva” informativa. Alhora, aconsella als mitjans de comunicació que “es posin a les xarxes” i facin un exercici “de bon periodisme atractiu pels joves, que són els que més s’informen a través de les xarxes”.
L’estudi internacional detalla que en l’actualitat el 32% de la gent comparteix notícies en línia. I que les xarxes més escollides per informar-se són, en aquest ordre, WhatsApp (24%), Facebook (24%), YouTube (19%), Instagram (18%), X (15%), i Tiktok (11%). Ara bé, en el cas de Catalunya, i segons la darrera enquesta Òmnibus d’octubre del CEO, pel que fa a les xarxes més emprades per informar-se de l’actualitat, guanya clarament Instagram, amb un 56% de les respostes. Després venen WhatsApp (36%) i Youtube (32%). Pel que fa a X, l’antic Twitter, no apareix fins a la sisena posició, amb un 18% de persones, fins i tot per darrere de Facebook i Tik Tok.
Aclaparats pel volum de notícies
Aquest consum incipient de notícies a través de xarxes coincideix amb l’augment de persones que se senten “aclaparades” pel volum de notícies que reben d’una manera o d’una altra. En concret, el 2019 aquest sentiment el tenia un 26% dels enquestats, mentre que el 2024 ja afectava un 44%, segons l’informe del Reuters Institute.
L’indicador es pot correlacionar amb un altre: si l’any 2015 el 85% dels espanyols es mostrava ‘molt o extremadament interessat’ per l’actualitat, aquest percentatge ha baixat ara en picat fins al 51%.
“Estem saturats d’informació, saturats de coneixements, saturats de possibilitats”, constata la doctora Romeu. I això, diu, té un efecte molt negatiu en la persona, “perquè no et permet espais de reflexió, per pensar i valorar les coses tranquil·lament”. Amb tot, Joan Maria Morros matisa que “s’ha de fer valdre que hi ha informació majoritàriament molt ben feta, perquè els periodistes hem fet la nostra feina, i això s’ha de diferenciar del que serien les mentides” o ‘fake news’.
Sobre la davallada del consum informatiu pels mitjans tradicionals, i en la línia del que apunta l’informe internacional, l’enquesta de l’ICPS del 2024 constatava la davallada de la població que consumeix televisió, ràdio i premsa “tots o gairebé tots els dies”. El cas de la TV és el més acusat dels tres, del 80,3% al 51,2% dels enquestats. I amb tot, segueix tenint més consumidors habituals que la ràdio (25,8%) i la premsa (23,4%), que també han reculat.
Baixada en picat de la premsa de pagament
Amb relació al consum de premsa, precisament la darrera Enquesta d’Hàbits i Pràctiques Culturals (2024-25) del Ministeri de Cultura, confirma un canvi de tendència substancial en els últims anys. La gent que paga per premsa o publicacions periòdiques en paper com a mínim un cop al mes era del 48,6% de la població fa una dècada, i ara han baixat en picat fins al 17,4%. Pel que fa només als periòdics, en una dinàmica similar, del 37% de subscriptors el 2015 s’ha passat al 9,9% aquest any, mentre que els de revistes culturals s’ha dividit per tres, del 15% al 5%.
En canvi, els lectors de premsa en línia gratuïta van a l’alça, ja que se situen en el 49,8% de la població, nou punts més que fa tres anys. Amb tot, aquesta transició no és completa, ja que els qui pagaven per premsa fa deu anys i ja no ho fan, en la seva immensa majoria tampoc ho fan en línia: els subscriptors d’aquests continguts per internet són d’un 2,8% per premsa o publicacions periòdiques, i d’un 2,3% en el cas dels lectors de diaris –amb dades disponibles només a nivell espanyol.
Afegir comentari