Des de fa uns 2 anys estem canviant la gestió litoral, sobretot la de la sorra. Un dels canvis més importants ha estat el canvi de la neteja i d’ús de maquinària pesant sobre la sorra: es va suprimir el garbellat intensiu i neteja s’està realitzant de manera manual perquè no sigui tan agressiva, a més que amb maquinària es retira tot: tant residus com vegetació, petits insectes, pedres i petxines, danyant tant l’ecosistema com la consolidació de la sorra evitant la formació de dunes, la barrera natural de protecció enfront dels temporals.
Així, s’està deixant sobre la sorra les pedres, petxines i vegetació autòctona i a poc a poc s’està retirant la vegetació al·lòctona i invasora Per què és important la vegetació en el nostre litoral?
La vegetació és part de les platges i ajuda a mantenir l’equilibri de l’ecosistema, ajuda a la formació de dunes que són una barrera natural de protecció front els temporals i les invasions de mar, ajuda a fixar la sorra i és necessària per a la fauna i la salut litoral.
Sim embargament, cal gestionar-la ja que no tota la vegetació és bona en qualsevol espai. En el nostre cas encara tenim moltes zones amb vegetació al·lòctona, exòtica i invasora i a poc a poc l’estem gestionant per a mantenir l’equilibri necessari i evitar tant la perduda de flora i fauna com de sorra. La vegetació al·lòctona desplaça l’autòctona, necessita altres cures i consumeix més aigua, etc:
Hi ha moltes espècies litorals que en poc temps han reaparegut demostrant la capacitat de recuperació del nostre litoral i aportant color a les nostres platges: el card de platja, l’eruga de mar, el lliri i la campaneta de platja, la pastanaga i el fonoll marins, la lavanda de mar o limonium, etc.
Ara, amb la tardor, tenim la sorpresa que les nostres platges es tenyeixen de vermell i és gràcies a la Salicornia Ramosissima (herba salada) i la Maritime Suaeda que són una evidència de la recuperació litoral. Fa uns dies comencem a veure créixer aquest extens mantell vermell davant de l’Alberg, al llevant de l’entrada al club Nàutic, prop de carrer Goya i en Caus.
La Salicornia és una espècie pionera en espais marins salins inundables, és un indicador de recuperació de l’ecosistema, afavoreix l’hàbitat per a la fauna litoral i ajuda a fixar al sorra, en algunes zones s’usa a nivell culinari per a substituir la sal, normalment és verda però a la tardor es torna vermella i ofereix un paisatge especial demostrant que el litoral també canvia d’aspecte i color segons l’època de l’any.
Més informació: Com afecta la vegetació al·lòctona?
Ecosistemes: Les plantes autòctones són importants per a poder mantenir l’estabilitat dels ecosistemes, conviuen amb la resta d’éssers vius en harmonia i formen part dels seus cicles, moltes espècies animals o vegetals han adaptat la seva manera de viure a les espècies autòctones i sense elles podrien no sobreviure.
Les plantes natives del lloc tenen insectes associats que ajuden al creixement de les plantes o al control de plagues, etc. A més serveixen d’aliment per a altres animals.
Què ocorre quan entra una espècie exòtica en un ecosistema? Pot convertir-se en una plaga pel fet que existeixen menys insectes o animals que puguin alimentar-se d’ella.
Equilibri ecològic: Entre espècies autòctones existeix un equilibri pel qual es controla el nombre d’individus de les poblacions en funció dels recursos disponibles i del territori.
Les espècies al·lòctones o exòtiques no participen en aquest equilibri, perquè l’evolució no ha afectat en elles.
Aigua: les plantes autòctones ofereixen un millor rendiment de l’aigua ja que estan adaptades a les condicions ambientals en les quals viuen i s’han desenvolupat. No obstant això , les espècies al·lòctones requereixen altres quantitats d’aigua i no s’adapten de la mateixa manera. Per tant, contribueix a un augment en el consum de l’aigua i a un balafiament.
Clima: Les autòctones estan acostumades a les condicions climàtiques, inundació, sequera i tipus de sòl. Les exòtiques moltes vegades no aguanten les condicions físiques i biològiques del nou lloc i moren. Algunes espècies aquàtiques i palustres, que creixen densament en les riberes dels rius, serveixen de refugi per a ocells i altres espècies de fauna aquàtica, que purifiquen les aigües.
Competència entre espècies: les plantes al·lòctones actuen com a rivals i competeixen pels recursos del territori amb les autòctones. A vegades són capaços de convertir-se en predadors, portadores de malalties o que trastornen l’hàbitat natural.
Perquè una espècie es consideri invasora, a part de posseir i manifestar capacitat per a l’autoperpetuació de manera autosuficient, ha de provocar algun tipus d’alteració en l’ecosistema o en la comunitat.
Afegir comentari