El passat divendres a la tarda, es va produir un fet anecdòtic (o poder no tant), a les ones franceses. Va ser l’últim programa de el programa d’humor satíric de referència de la ràdio francesa. 10 anys de lideratge ininterromput a la franja de la tarda, i a la ràdio pública del país veí. La millor pedrera de cronistes i humoristes, en el país de les Llums i dels drets humans.
I per què? Per massa durs i crítics amb els seus caps, no els de Radio France, sinó amb el president i els seus ministres. Alguns diuen que massa d’esquerres, en un país que lentament (des de l’any 2002) viu una lluita entre dreta conservadora i liberal, i la ultradreta filofeixista (Front Nationale i ara Rassemblement Nationale).
Han sigut condemnats i fet fora de les ones per un poder democràtic, que els últims mesos han aprofitat eines poc democràtiques (art 49.3 de la Constitució francesa1) per fer passar lleis, que el parlament i el poble no li haguessin aprovat.
Aquest exemple de com fer callar tota oposició no ens ve de nou aquí a Catalunya, per desgràcia, article 155 de la constitució, Llei mordassa, són clars exemples de la voluntat repressiva dels poders fàctics de l’Estat.
A Madrid, ni PSOE ni PP es barallen per modificar aquestes lleis, ni per derogar-les. Com tampoc entren mai en la reforma del Poder Judicial, perquè sigui un ent independent dels partits. Tots recordem, la famosa frase del senador del PP Ignacio Cosidó . ”Controlaremos la sala segunda (del Supremo) desde detrás”.2.
No, a Espanya des del 2015 la lluita va ser per l’hegemonia política al davant de la nova força emergent, la Ultradreta!!!
Mort Ciutadans, calia matar Podemos, l’última pedra a la sabata que quedava al tauler peninsular, sembla que amb SUMAR, ho aconseguiran. I que ja podran barallar-se per ser els contrincants únics de VOX.
Ara, la lluita se centra cap a casa nostra els sempre problemàtics catalans (i bascos). Dos pobles que no es resolen al bipartidisme, que per a més inri tenen marginalitzat al PP, i on els partits nacionalistes i/o independentistes manen.
A casa nostra l’estratègia és clara des de fa anys, desacreditar l’escola i la cultura pròpia, victimitzar els castellanoparlants (que mai ho ha demanat fora d’uns quants exaltats), i tancar els mitjans de comunicació que no poden controlar (Catalunya Ràdio i TV3).
Es tracta doncs d’emmordassar els periodistes, i de què el poble tingui Por. La por de parlar, la por de pensar, la por de reflexionar sobre si el que fan o pensen és correcte o no. Lentament, anem perdem llibertats de forma voluntària o no, l’ús dels telèfons intel·ligents està accelerant el procés de control de la nostra societat, o la desaparició dels diners físics són petits avanços de cap a on volen anar.
1 Per més informació sobre aquest article, podeu llegir
https://www.descifrandolaguerra.es/el-49-3-de-la-constitucion-francesa-el-legado-de-de-gaulle/
2 Ver,
https://www.elperiodico.com/es/politica/20181119/ignacio-cosido-controlaremos-sala-segunda-tribunal -supremo-por-detras-7155122
És per això, que és tan important la presència de l’esperit crític i sarcàstic a les emissores públiques i privades, en tots els diaris. I pels mateixos motius és primordial la pluralitat política!!!
Aquest proper 23J, és important per Catalunya, perquè va de drets fonamentals, de democràcia, va de llibertat i va de República!!!!
El proper 23J ningú es pot quedar a casa, i hem d’anar a votar. Hem d’omplir les urnes com tants cops ho hem fet els últims 13 anys, per dir SI a Catalunya!
David Invernón i Pérez President d’Esquerra de Calafell Candidat a senador
Afegir comentari