Des de fa uns mesos, els polítics s’esbatussen aferrissadament per les titulacions, els màsters, els doctorats i els doctorands.
Si fossin persones cultes i experimentades veurien que les titulacions i els diplomes no ho solucionen tot; solament hi ajuden, i, encara de manera relativa.
Citaré un parell d’exemples per a demostrar aquesta obvietat.
Primer exemple: A la localitat de Maspujols (Baix Camp) fa anys que van construir un pont sobre la riera que passa a prop del poble.
Mentre l’estaven construint, un pagès veí del municipi (que no tenia cap titulació) va dir als que dirigien les obres que aquell pont, a la primera riuada forta, no aguantaria la pressió, i se l’emportaria.
Tant el tècnic titulat com el capatàs de l’obra se n’hi van riure, ja que ells eren els entesos i l’altre un pagès inculte.
Van passar uns anys i, a la primera riuada forta, el pont se’n va anar en orris.
Segon exemple: Els pescadors de Calafell eren quasi tots illetrats i sense estudis, però tenien una gran experiència i coneixement dels corrents de l’aigua del mar, de tal manera que amb un simple feix de sarments feien canviar els corrents de l’aigua del mar per a eliminar les barres de sorra (anomenades “secs”) les quals provocaven que tinguessin dificultats per a varar les barques (ja que a la platja de Calafell, a principis del segle passat, hi havia una gran flota, tant de barques de llum com d’arrossegament). Aquestes embarcacions eren de dimensions considerables i calia que molts homes ajudessin per a poder ser varades.
Quan a finals dels anys seixanta es van començar a construir ports esportius a la nostra costa, els pescadors de Calafell es van esverar, ja que deien que, al cap d’uns anys, es perdria l’arena de la platja.
Tots recordarem que, a meitats dels anys 80, els empresaris turístics de Calafell posaven el crit al cel en veure que l’amplada de l’arena de la platja s’havia reduït uns 20 metres, i que corria el perill de què Calafell, deixés de ser la “joia de la corona” de la Costa Daurada.
No voldria pas, amb aquest article, desacreditar a tots els qui, amb la seva suor i el seu esforç, han aconseguit una titulació superior, ni molt menys. Sinó, solament fer reflexionar que, algunes vegades, un títol no és cap garantia.
Mencionaré el cas del gran poeta i escriptor Albert Manent i Segimon, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el qual s’autodefinia com una persona “sense estudis”, ja que era autodidacte. Tenim, també, que el gran arquitecte Antoni Gaudí –conegut de tots per les seves extraordinàries obres- el van suspendre d’arquitectura ja que no dominava massa les matemàtiques. Havia d’estudiar els arcs, les forces i les resistències mitjançant fils i pesos que ell mateix s’havia inventat. Un altre exemple és el del genial pintor Picasso, el qual mai va acabar els estudis acadèmics de pintura, i així, en podria esmentar uns quants més.
I que, els qui no han tingut l’oportunitat d’estudiar sobre llibres, i han hagut d’estudiar sobre situacions de la vida real, sovint tenen un “màster” en coneixements de la vida quotidiana.
Els castellans reciten una frase que resumeix magistralment, tot el que he explicat en aquestes anteriors ratlles: El diablo sabe más por viejo y experimentado, que por diablo y titulado …
Rafael Romeu
Afegir comentari