El que és natural i obvi és que els Ajuntaments s’hi sumin a una gestió transparent de la informació que serveixen, no només de les gestions lúdiques, sinó de totes les seves informacions.
Des de fa temps que Inforpaticipa i el grup de recerca Comunicació Sonora, Estratègica i Transparència de la Universitat Autònoma de Barcelona creen un sistema de qualificacions en la que els Ajuntaments s’hi sumen per obtenir una puntuació alta al mateix temps que saben que les seves comunicacions cobreixen les necessitats dels seus ciutadans.
Si feu zoom en el mapa veureu que en la nostra comarca no ho fa tothom prou bé, malgrat aixó podem observar coms els Ajuntaments de Calafell, Cunit i El Vendrell tenen una bona qualificació.
Podreu veure que:
- Cunit arriba al 93.75% de valoració mentre que anys enrera estava en el 55.77
- Calafell Arriba a un 100% És el municipi líder en la franja de població de 20.000 a 50.000 habitants
- El Vendrell suma fins al 96,15% mantenint estable la seva qualificació.
És clar que tot es pot millorar i segurament els Ajuntaments que tenen llumetes grogues o vermelles caldrá que facin un esforç per apropar-se, no a una puntuació, sinó als seus conciutadans.
En una època en la qual els ciutadans estem més informats que mai el flux d’informació ens arriba de mil fonts, moltes d’elles malintencionades, són les entitats en general els que han de fer un esforç de comunicació realment rellevant.
COM S’AVALUA LA TRANSPARÈNCIA
Un dels aspectes clau d’aquesta metodologia és que mesura dos nivells d’obertura en les dades públiques: D’una banda avalua el grau de compliment obligatori de la Llei de Transparència; és a dir, posa nota basant-se en el compliment estricte de la Llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern. I d’altra banda, permet avaluar la qualitat de la transparència amb indicadors voluntaris, afegits als obligatoris i que s’extreuen d’altres normatives més completes.
Indicador de Compliment en Publicitat Activa (ICPA). És un indicador de mínims, es calcula sobre la informació obligatòria el la Llei de Transparència i les obligacions d’accessibilitat de les webs.
Indicador de Transparència en Publicitat Activa (ITPA). És un indicador més extens perquè inclou informació no obligatòria. Mesura la qualitat de la transparència.
Tot això es refereix a la publicitat activa, és a dir, la forma i l’accessibilitat de la informació que publica cada entitat en el seu portal web: Pressupostos, informació de càrrecs, agendes, viatges, etc. Però a més es posa el focus sobre una cosa extremadament important que s’ometia en uns altres ránkings similars: el dret a la informació: La facilitat per a exercir el dret ciutadà de sol·licitar i rebre informació pública que no està publicada en el portal web de l’entitat.
I com es mesura tot això? A través d’una sèrie de qüestionaris emplenats per agents externs a l’entitat –com el Consell de Transparència–, per la pròpia entitat (per a realitzar autoavaluacions) i per qualsevol que pretengui fer un mesurament de les seves institucions. La metodologia és oberta i la pot utilitzar qualsevol ciutadà.
Per exemple, per a mesurar els atributs de la informació que s’ofereix en els portals de transparència, en un dels seus apartats explica exactament quina puntuació cal posar en la variable “Accessibilitat” depenent del nombre de clics que es necessitin per a arribar a la informació:
Núm. de clics necessaris per a arribar a la informació Puntuació
3 o menys 100
4 90
5 80
6 70
7 60
8 50
9 40
10 30
11 20
12 10
més de 12 0
El document que explica tots els mecanismes de mesurament és bastant exhaustiu, així que farem un breu resum de les seves característiques. Però la seva lectura és molt recomanable perquè posa en relleu alguns drets que encara molta gent desconeix, i per fi podrem mesurar el seu compliment. Alguns exemples:
Formats reutilitzables: A pesar que en un apartat s’accepta que publicar un PDF o un JPEG significa que la informació es publica “de manera directa”, si hi ha un altre apartat del qüestionari que mesura l’ús de formats reutilitzables (txt, csv, xml).
Dret de sol·licitar accés a la informació sense motiu: En l’apartat de dret a la informació es té en compte que “La presentació d’una sol·licitud d’accés mancat de motivació o interès particular o sense esment normatiu en cap cas suposen per si soles impediment per a la seva admissió i tramitació”
PUBLICITAT ACTIVA: EL PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Per a valorar com de transparent o opac és realment un portal de transparència es mesuren diversos criteris, i cadascun es puntua amb un màxim de 100 punts. La classificació principal es divideix en tres apartats:
1. Publicació de la informació
Contingut de la Publicació: Els continguts que exigeix la Llei de Transparència.
Forma de la Publicació. Diferència entre directa (en formats html, jpeg, pdf) o indirecta (amb enllaços a la informació)
Actualització de la Publicació: Aquí es tenen en compte les dates en les quals es va publicar i es va actualitzar la informació. Es considera “pròxima” si està dins dels tres mesos anteriors al mes de la data de consulta.
2. Atributs de la informació
Accessibilitat: Nombre de clics necessaris per a arribar a la informació. Es comença a comptar des de la pàgina inicial de la web/portal de transparència, depenent del mòdul que s’estigui utilitzant per a la valoració.
Claredat: Es valora que s’empri un “llenguatge fàcil d’entendre per al públic general” o que existeixin “ajudes, tutorials, glossaris o comentaris aclaridors” en el cas de tenir un llenguatge complex.
Estructura: S’assigna una escala de 0 a 10 per a valorar si la informació es presenta de manera que permeti una lectura ordenada i organitzada
Reutilització: La informació ha de ser reutilitzable s’acordo amb el que s’estableix per la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic, i en la seva normativa de desenvolupament. Aquest apartat mesura la quantitat de dades reutilitzables i el seu format.
3. Suport web
Accessibilitat: Per a veure si la web és accessible (grandàries de lletra adequats, contrast, estructura del codi HTML) se segueixen els criteris de l’Informe de l’Observatori d’Accessibilitat. Aquests criteris es basen en l’estàndard UNEIX 139803:2012 (WCAG 2.0).
Estructura: En aquest apartat es comprova si la informació segueix l’estructura de la Llei o està més o menys estructurat, de manera que faciliti la identificació i cerca d’informació al ciutadà.
Lloc de la Publicació: Lloc dins de la pàgina web de l’entitat en el qual es publiquen les obligacions de transparència: Un bàner, una pestanya, un apartat…
Disponibilitat de bàner: Té un bàner propi de transparència? És un criteri addicional que no és obligatori en la Llei de Transparència però aquí sí que es recull.
DRET A la INFORMACIÓ: PETICIONS D’INFORMACIÓ
El dret de qualsevol ciutadà a sol·licitar informació pública era una assignatura pendents de la democràcia espanyola que sí que era present en constitucions com la sueca o estatunidenca. Des de l’aprovació de la Llei de Transparència tots tenim dret a demanar informació. Però de moment, la resposta de les institucions ha estat irregular. De totes les sol·licituds marcades com “finalitzades” en el portal de transparència estatal, un 32% van ser inadmeses, denegades o desistides. El Consell de transparència va mediar perquè es concedissin algunes d’aquestes solititudes; moltes vegades per mitjà dels tribunals, com en el recent cas d’RTVE. Es necessitava un barem per a mesurar facilitat d’accés, temps de tramitació i raons adduïdes en cas de denegar la petició.
MESTA mesura el compliment del dret d’accés a la informació en tres fases. I analitza que cadascuna de les fases es dugui a terme don totes les garanties i conforme a la legislació.
Exercici del dret.
Tramitació de la sol·licitud d’accés a la informació pública.
Finalització. Resposta a la sol·licitud d’informació pública.
Cada fase té diferents criteris (de 14 a 21 criteris segons la fase), i per a analitzar-los s’utilitza una escala de compliment.
Un fragment de de el qüestionari del dret a la informació en la metodologia MESTA, on es veu l’escala de compliment
Un fragment de de el qüestionari del dret a la informació en la metodologia MESTA, on es veu l’escala de compliment
MESURAMENT ESTATAL, DE LES CCAA I DELS AJUNTAMENTS
la Llei 19/2013 regula la publicitat activa amb caràcter bàsic per a totes les administracions, i posa 60 tipus d’informacions obligatòries: Informació institucional, organitzativa i de planificació; Informació de rellevància jurídica; Informació econòmica, pressupostària i estadística, etc.
Les lleis autonòmiques amplien l’abast incloent un major nombre d’informacions. El mapa recollit per a la primera edició de MESTA està format per 264 informacions.
Així que, Com s’unifica i harmonitza tot això? Per a cada organisme es prepara un mapa específic, personalitzat sobre la base de la seva pròpia normativa, que s’utilitza com a base per a calcular les seves ránkings de transparència: el de compliment obligatori i el de qualitat de la transparència.
Font InfoUab. Gobierno de España Canal Ajuntament
Afegir comentari