En una entrevista a l’ACN, l’investigador del departament de Geografia de la UAB i del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Antonio López-Gay ha explicat que en alguns territoris s’observa una tendència “contraposada” a l’any 2019. En aquest sentit, s’han registrat entre un 10% i un 15% més de sortides de Barcelona que en l’any anterior. Amb tot, creu que no es pot parlar d’èxode rural perquè “els barcelonins continuen movent-se, en la gran majoria, prop de la residència prèvia” i només “una part més petita” ho fa fora de l’àrea metropolitana, com abans del 2020.
Amb una caiguda de 27.450 empadronats, la capital catalana és el municipi amb un descens de població més alt en números absoluts, seguida de L’Hospitalet de Llobregat (4.725) i Girona (1.437). La població de l’àrea metropolitana cau un 0,65% en conjunt, el descens més gran en 10 anys. En aquest sentit, López-Gay ha apuntat que durant el 2020 el nombre d’arribades a Barcelona, ja sigui de Catalunya, el conjunt de l’Estat o la resta del món, va caure un 30%. També ha explicat que l’excepcionalment alta mortalitat del 2020 hi ha contribuït.
La població de l’Alt Pirineu i Aran va créixer un 1,86% durant el 2020, coincidint amb el primer any de pandèmia, segons dades recents del padró a 1 de gener del 2021 analitzades per l’ACN. Després d’una tendència a la baixa en l’última dècada, es tracta de la pujada més gran d’empadronaments en els últims 13 anys. La Cerdanya és la comarca catalana que registra un ascens percentual més pronunciat (3,8%), mentre que el Baix Penedès és la que lidera el rànquing en xifres absolutes, amb 2.636 nous habitants, i el Barcelonès, la que cau més (-1,45%, 33.653 habitants menys). Els demògrafs creuen que l’arribada de nous residents pot tenir “un impacte fort” en municipis de recepció petits, tot i que descarten parlar d’un “èxode urbà”.
Adults a prop de la jubilació i rendes mitjanes
El CED publicarà en les properes setmanes les conclusions d’un estudi del padró a la seva publicació ‘Perspectives Demogràfiques’, però López-Gay, un dels experts que hi participa, ha anticipat que s’observa que bona part dels qui marxen de la ciutat són “adults d’edats avançades, famílies, amb els fills de certa edat” i també gent propera a l’edat de jubilació, però no tant de “parelles joves que decideixen començar un projecte vital” al món rural.
Malgrat no disposar encara de dades oficials, els demògrafs del CED creuen que els perfils dels qui van anar a municipis petits el 2020 van ser, majoritàriament, “rendes mitjanes i mitjanes-altes”. Amb tot, López-Gay ha afirmat que “això no vol dir que la classe mitjana desaparegui” de Barcelona, perquè també hi haurà la tendència d’estrangers que poden permetre’s teletreballar i que volen viure a la ciutat catalana “un parell d’anys”.
L’expert també ha remarcat que, per entendre els motius dels moviments, s’ha de tenir present l’efecte de les segones residències i la gent que va decidir mudar-s’hi a l’inici de la pandèmia per teletreballar. També, però, ha alertat dels “empadronaments atípics”, és a dir, les persones que fan servir la segona residència per constar com a residents per gaudir d’algun “avantatge” com la possibilitat de saltar-se el confinament perimetral durant la primera desescalada. Les hipòtesis dels experts i les primeres dades de desembre del 2020, que s’apropen més a la normalitat pre-pandèmica, fan pensar que la singular tendència observada el 2020 és “conjuntural i no estructural”.
També es dona un creixement absolut molt alt en pobles de la costa tarragonina. Un dels municipis que il·lustra aquesta tendència és Calafell (Baix Penedès), on la població ha anat creixent a raó de 1.000 habitants per any. Després de quatre anys amb aquesta dinàmica, les darreres dades del padró evidencien que el ritme frenètic s’ha desaccelerat. Amb tot, es posiciona com el segon municipi català que més creix en números absoluts (+862), només per darrere de Sant Cugat del Vallès (+1.035). Altres municipis propers, com ara Sitges (+664), Cunit (+548), El Vendrell (+518) i Torredembarra (+490) també ocupen llocs capdavanters al rànquing.
L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ho atribueix a moviments migratoris, accentuats pel confinament per la covid. Això comporta que el municipi hagi de respondre amb més habitatges i serveis. Actualment hi ha una promoció de 400 nous habitatges a segona línia de mar, bona prova de la recuperació de l’activitat constructora, sector amb gran pes en aquest territori i alhora el més castigat per la crisi econòmica del 2008. El sector remunta i els preus també.
Molts han fet el pas de reconvertir segones residències en primeres. Fins i tot l’Ajuntament ha impulsat una campanya per reaprofitar el volum de mobles de segones residències llençats als contenidors per donar-los un segon ús. En un dia d’estiu es van recollir fins a 50 tones.
A nivell educatiu hi ha escoles al límit de la capacitat. És el cas de l’institut Camí de Mar o l’escola Santa Creu. Ambdós centres públics sumen 1.500 alumnes. L’Ajuntament reclama més professorat per afrontar aquest volum d’alumnat, així com el projecte d’un institut-escola.
Agències
Afegir comentari