Només dues de cada deu pel·lícules doblades al català es projecten als cinemes al vespre i nit, la franja amb més públic
Cap dels quatre films més taquillers entre 2017 i 2021 es va poder veure en llengua catalana
Només un 22% de les sessions de pel·lícules doblades al català es projecten als cinemes entre les set del vespre i la una de la matinada, la franja on es concentren en total més de la meitat d’espectadors. Són dades dels anys 2017 a 2021 de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), obtingudes per l’ACN. Les xifres estan marcades pel fet que la majoria dels films doblats al català eren per a un públic infantil, però si s’exclou el gènere la tendència no es capgira. A més, cap de les quatre produccions més taquilleres d’aquests anys es va poder veure en català. Diversos agents del sector remarquen la necessitat “d’igualtat d’oportunitats” per la llengua i defensen treballar per crear més “hàbit” de consumir cinema en aquest idioma.
Les dades, obtingudes a través d’una petició de transparència, reflecteixen que només un 2,8% de tots els passis de films a les grans pantalles arreu del país van ser en català entre el 2017 i el 2021, és a dir, 84.410 sessions de les més de 2,9 milions que es van dur a terme. La xifra és lleugerament superior a la del nombre d’espectadors en aquesta llengua, que va rondar el 2,1% de mitjana.
La majoria de les sessions de cinema en català són pel·lícules doblades, un 73%, mentre que la resta són versions originals. Dels doblatges, el 66,9% de passis es van programar entre les tres de la tarda i les set del vespre, mentre que a partir d’aquesta hora el percentatge baixa al 22,7%, i les sessions matinals –entre les deu del matí i les tres de la tarda– sumaven el 10,4% restant.
Tot i això, malgrat que la tendència a doblar sobretot pel·lícules per a infants explica en bona part les dades, la tendència es repeteix, per bé que en menor mesura, en els films per a altres públics. Tant és així que tenint en compte les vuit pel·lícules més taquilleres de les doblades tant al català com al castellà excloent les infantils, la versió catalana es va programar en un 50% dels casos en sessió de tarda, i en un 41,5% dels casos al vespre i nit. En canvi, la versió en castellà es va projectar en un 41,9% de les ocasions per la tarda, i en un 52,1%, pel vespre i nit.
Mateixos títols, horaris diferents
D’altra banda, comparant en conjunt aquells films doblats i disponibles en els dos idiomes, es repeteix la tendència de situar les sessions de català en més proporció a les primeres hores de la tarda, malgrat que la representació dels gèneres és el mateix ja que s’estan comparant les mateixes pel·lícules. La proporció de sessions que comencen a partir de les set de la tarda en castellà és del 31,9%, mentre que en català és del 23,2%.
Francesc Vilallonga insisteix que el que cal és “seure amb els exhibidors per fer-los corresponsables” de l’èxit del català a les sales, per aconseguir que l’esforç que es fa en el doblatge tingui “una lògica i una rendibilitat”. “Quan hi va haver l’acord entre les majors i la Generalitat per fomentar que hi hagués les pel·lícules més rellevants subtitulades en català (2012), segurament s’hauria hagut d’incorporar el sector de l’exhibició; es va prioritzar la distribució, perquè hi hagués còpies, però no que les sales de cinema tinguessin una responsabilitat en el tractament que donaven a aquestes còpies. Tu pots tenir 50 còpies en català però si no els hi dones la mateixa visibilitat i les mateixes oportunitats que les còpies en castellà, la situació no és igualitària”, resumeix.
Accés desigual al territori
El professor apunta també la necessitat de fer una millor distribució territorial de les pel·lícules doblades, i proposa que es faci un mapeig de les zones amb més i menys ús social del català per decidir les sales on convé més projectar cinema en aquesta llengua, i on potser tindrà menys públic.
Segons les dades, comarcalment hi ha força asimetria en l’oferta de sessions en català, que oscil·len entre el 0,3% al Baix Penedès, fins al 40,5% al Priorat, per bé que aquí és amb un total de passis minúscul. Si bé de mitjana a Catalunya els passis en català són el 2,8%, les comarques metropolitanes estan encara per sota, com ara el Baix Llobregat (2%), el Maresme (2,1%), el Barcelonès (2,2%), el Vallès Occidental (2,4%) o el Vallès Oriental (2,7%). A la franja superior a la mitjana, destaquen el Gironès (4,9% de sessions en català sobre el total), el Segrià (5,2%), el Bages (7,2%), Osona (7,7%) i la Garrotxa (11,7%).
Tot i que percentualment fora de l’àrea metropolitana hi hagi més sessions, en nombre total les còpies disponibles i per tant les sessions són poques, i sovint no és fàcil accedir a les sales en llocs amb població més dispersa. Àlex de la Guia, del web ‘desdelsofà.cat’, ho remarca i demana al Govern que treballi perquè es torni a augmentar el nombre de títols i de còpies que es doblen en català (d’acord amb l’acord vigent de 2012 amb les ‘majors’). “I que treballi també perquè hi hagi una distribució equilibrada a Catalunya, perquè a tot arreu es pugui veure cinema em català amb la mateixa facilitat que a Barcelona”, afegeix.
El “sostre del 3%” dels espectadors
Del total de 70,5 milions d’espectadors de cinema a Catalunya entre el 2017 i el 2021, aproximadament 1,5 milions ho van fer en passis en català, cosa que representa un 2,1%, un percentatge lleugerament inferior a la proporció de sessions en aquesta llengua (2,8%). La majoria d’espectadors en català van anar a veure projeccions doblades (75%), mentre que la resta, versions originals en llengua catalana.
Dos de cada tres assistents a films doblats ho van fer en la franja de la tarda, mentre que un 20% ho va fer a partir de les 7 de la tarda i, la resta, en horari matinal. La proporció canvia en les versions originals, ja que el 56% del públic va assistir a passis que engegaven al vespre i nit, mentre que el 42% ho van fer a les primeres hores de la tarda. La pel·lícula ‘Estiu 1993’ va ser la més taquillera en aquest període, d’entre les produccions en versió original catalana, però es va col·locar en el lloc 169 en el global entre el 2017 i el 2021.
“Diuen que la gent no va a veure cinema en català, però ‘Barbie’ i l’última d’Indiana Jones són exemples que, si estan en horaris bons, la gent hi va en català”, diu Àlex de la Guia, que també observa que les pel·lícules originals en català els exhibidors “les tracten millor”. En aquest sentit, tant ell, com el professor i la representant dels exhibidors coincideixen que “l’aposta” recent del departament de Cultura per finançar la producció de cinema en català de gran pressupost és molt important per arrossegar públic i aixecar “el sostre del 3%”, com va passar amb ‘Alcarràs’. “Com ara ha passat amb ‘Saben aquell’ (David Trueba), en els propers anys veurem l’efecte de la subvenció a aquestes 4 o 5 produccions grans anuals”, vaticina Vilallonga.
Recuperació postpandèmica més ràpida en català que en el global de pel·lícules
Les dades facilitades per l’ICEC acaben el 2021, l’any més recent en què estan disponibles. Això no obstant, segons dades de l’empresa ComScore facilitades pel departament de Cultura i no directament comparables amb les d’ICEC, el percentatge d’espectadors en català ha pujat el 2022 i el 2023 respecte al període analitzat.
Sumant tant els assistents a versions originals, doblades i subtitulades en català, el percentatge d’espectadors en aquesta llengua l’any 2023 va ser del 2,9%, per sobre de l’1,6% entre el 2017 i el 2021. Són dades sempre segons ComScore, que no té en compte algunes sales petites, que solen fer pujar el percentatge del català fins al nivell recollides per l’ICEC. La dada de l’any 2022 es va enfilar al 5,5%, molt per sobre de la mitjana en bona part per l’efecte de l’èxit d’‘Alcarràs’ (263.419 espectadors).
També t'interessa
Afegir comentari