Comunicat dels propietaris, “arran de les informacions (i desinformacions), que des de dimecres 28 de febrer han sigut noticia vers les operacions de col·locació d’una antena de telefonia mòbil al nucli del poble de Calafell”

Arran de les informacions (i desinformacions), que des de dimecres 28 de febrer han sigut no􏰀cia vers les operacions de col·locació d’una antena de telefonia mòbil al nucli del poble de Calafell, els propietaris i persones vinculades de la finca on s’havia d’instal·lar, volem i creiem necessari manifestar-nos per aclarir aspectes vers el debat públic, escarni (atacs, males formes, insults, faltes de respecte, mala educació, etc) i judici de valors que per part d’alguns privats hem hagut de pa􏰀r pública i personalment sense dret a una defensa fonamentada.

Primerament, posar de manifest que tota operació contractual legal entre una empresa i un privat es una acte totalment lícit i respectable en dret. Un altra qüestió es si alguna de les parts no compleix amb les seves obligacions. En aquest cas l’empresa de telefonia, en els seu termes contractuals, sempre va assegurar que per tal de poder dur a terme les instal·lacions, prèviament caldria obtenir totes les autoritzacions necessàries per complir totes les normatives que li fossin d’aplicació, tant urbanístiques, paisatgístiques o en aquest cas, qualsevol altra de caire patrimonial que pogués afectar les visuals del nucli antic i dels entorns propers al castell.

Se’ns ha acusat d’insensibles, especuladors, destructors del patrimoni i fins i tot de la salut del veïnat per radiacions falsament nocives a canvi d’uns ingressos. I per tant, davant de tot això, lògicament hem tingut la necessitat de defensar-nos públicament d’aquestes falsedats i poder aclarir tots i cadascun dels aspectes.

Davant la promesa per part de l’empresa instal·ladora d’aquest compliment de normatives i sense conèixer per la nostra part ni les dimensions ni característiques finals d’aquestes instal·lacions, (que repetim, estaven supeditades al compliment de qualsevol afectació que li fos d’aplicació), vam creure lícit dur a terme el tracte. A partir d’aquí, ja era l’inquilí (en aquest cas l’empresa de telefonia) el qual implantava l’activitat, qui havia d’haver dut a terme les corresponents converses tècniques, d’impacte visual o patrimonial necessàries i oportunes amb l’ajuntament per tal d’avaluar (amb els corresponents projectes tècnics) la viabilitat, o no, d’instal·lar un o altre tipus d’antena en aquest punt. Antena que (amb les característiques que siguin i la ubicació corresponent), continua essent necessària per tal de millorar la cobertura inexistent de molts punts del nucli antic.

Nosaltres no ens dediquem a posar antenes i simplement vam atendre la petició d’un operador que buscava una ubicació i unes condicions específiques d’accés que vam creure es complirien sense generar cap tipus de molèsta ni impacte negatiu per ningú ni el conjunt del patrimoni, aspecte últim aquest, que aprofitem per defensar la nostra es tema indiscutible, cosa que s’ha posat en dubte i ens dol profundament.

Des del primer moment del muntatge, quan també vam conèixer la magnitud dels elements que l’empresa pretenia instal·lar, ens vam posar a treballar per aturar els treballs, iniciant converses tant amb l’empresa com amb l’ajuntament per aclarir els fets i esbrinar quins detalls tècnics havien presentat a l’Ajuntament per així confirmar que el disseny no s’ajustava ni molt menys a la norma􏰀va i que per tant mai haurien d’haver iniciat aquests treballs.

Certament, i ara ho hem pogut saber, la normativa estatal empara que amb una simple comunicació prèvia d’obres (que per qui no ho sapigui, es un acte privat que s’informa a l’ajuntament i que seguidament faculta responsablement començar a treballar, però supeditat al compliment de tota la normativa aplicable i a una revisió posterior), ha generat el “ forat” legal perquè hagin pogut arribat fins aquí sense que a l’administració, ningú hagi tingut temps de revisar i demanar tota la documentació complementaria necessària que de ben segur haguessin requerit els tècnics municipals per jus􏰀ficar, entre d’altres, els impactes paisatgístics que lògicament cal complir.

Si arribats al cas, legalment l’ajuntament no hagués pogut aturar l’efecte de la comunicació, nosaltres estàvem disposats i preparats per enfrontar-nos a l’empresa i pagar la corresponent penalització del contracte per tal de rescindir els seus efectes i evitar el muntatge d’aquell element fora de lloc. Perquè si un error si que hem comés, es el de no haver conegut mai quin seria el resultat final de la proposta, confiant que la protecció de la normativa faria la seva feina i vetllaria per evitar qualsevol barbaritat. Finalment s’ha pogut aturar gràcies a la normativa, però tard per culpa de les famoses comunicacions, que emparen sense control iniciar aquestes actuacions i que en realitat haurien de tornar a dependre d’una llicència urbanística prèvia a les obres per evitar fets com aquests.

Per acabar, dir que no fem aquest escrit per avivar més el debat, sinó per tancar-lo com cal i no generar més enfrontaments.

Amb aquestes paraules ja hem expressat tot el que havíem de dir, però si que crèiem necessari i oportú fer tots aquests aclariments per tal d’evitar que no només un relat ocupés l’oficialitat del succeït, un relat mancat d’informació i falsos judicis que han atemptat contra la nostra honorabilitat i bona fe, cosa que no estàvem disposats a permetre ni deixar sense contestació.