És el debat per excel·lència: les dues formes d’entendre i viure una festa, malgrat que la festa sigui la mateixa per tothom. No és un debat on afecti la ideologia o la creença de cadascú, sino el conèixer el que celebrem i perquè ho fem.
Sovint s’acostuma a renegar dels actes religiosos dintre de les festes populars, malgrat que siguin l’origen de la festa, l’eix central i el perquè de la mateixa. S’acostuma a no anar als Oficis de Festa Major o no voler que el patró el qual se li dedica la festa participi en ella a través d’una processó acompanyada pel folklore del municipi.
Però en canvi, la nit més màgica de l’any és la que ens visiten el Reis d’Orient i on és fa un pesebre vivent recreant el naixement de Jesús, regalem roses i llibres en el dia de Sant Jordi o fem tres voltes a l’Església amb carros portats per cavalls per demanar 3 pregàries a Sant Antoni. Com a mínim, és curiós.
Als balls de diables hi ha la figura de Sant Miquel que els venç al final dels seus actes sacramentals. I els actes sacramentals en el seu origen eren representacions teatrals al carrer que apropaven a la població la doctrina religiosa.
El nostre folklore i les nostres festes estan plenes de connotacions religioses, i és normal, ja que l’origen de gran part de manifestacions populars que tenim a les nostres festes és el reducte de quan l’Església es va apropar a la població a través del folklore, el teatre i les representacions.
Les festes tenen un perquè, tenen una estructura i un significat que s’ha de perservar. Moltes vegades no sabem com celebrar perquè no sabem el que estem celebrant. En molts punts del nostre territori, i entre ells, el Penedès hem sabut arrelar-nos i perservar un model festiu que a través del seus actes populars perserven el significat de les nostres festes.
Com exemples clars: la nit de Completes per Sant Joan a Valls, la Renovació del Vot del Poble per la Mare de Déu de les Neus a Vilanova, les professons cíviques per Sant Bartomeu i Santa Tecla a Sitges i un llarg etcètera de festes que son patrimoni a la nostra terra. Tots aquests actes, que són transversals, tenen un origen comú: actes litúrgics que s’han arrelat en el temps a través del folklore, però que no obliden la devoció de tot un poble a un Sant Patró.
I segurament la majoria de la gent no trepitja una Església en la resta de l’any, però aquell dia el poble sencer s’arreplega per viure els actes que son idiosincràsia propia de cada municipi i que any rere any el ritual es torna a repitir.
Perquè ens hem d’abraçar a tot aquest patrimoni com un fet cultural, com un fet propi de cada poble, viure els actes festius d’una manera solemne i digna.
Perquè això crea unió i sentiment de pertinença a un municipi, base principal en qualsevol societat que s’estimi la seva història i la seva cultura.
Ricard Gutiérrez 
Afegir comentari